La primera setmana

Hola gent!!

Ara fa poc més d'una setmana que estic per aqui dalt i ja tenia ganes d'escriure algo.

Començarem explicant una anècdota del primer dia.
A l'aeroport de Berlin, quan ja havia recollit les maletes facturades, com que havia llegit que hi havien busos gratuïts fins a l'estació de trens, vaig seguir a tot un grupet de persones que pujaven en un bus (es deia Berliner bus) i vaig pensar que podia ser aquest un dels busos gratuïts. I sí sí, deixem les maletes a sota el bus i endavant.
Un cop a dins, ja en marxa, una guia começa a fer la xerrada en castellà (i jo pensant que raro..), i anar parlant vaig veure que m'havia fotut al mig d'una classe de batxillerat d'una escola de Barcelona. Tenia a tot el típic grupet que van a darrera, el grupet de davant i jo al mig, quina vergonya, no sabia pas cap on mirar... I va i la guia treu un mapa i va dir aneu-lo passant enrere i jo em volia fondre, anar amagant el cap per sota el seient (turrututu...) per dissimular... van ser uns 15 minuts de trajecte, que es van fer una mica eterns i es van acabar quan la guia va dir ja em arribat a l'hostal (lògicament no coincidia amb el que havia resevat jo, però tampoc estava molt lluny). Així doncs que vaig procurar baixar dels primers i desaparèixer tant bon punt vaig poder. Vaig treure el mapa, vaig agafar un bus i finalment vaig arribar a l'hotal que havia reservat jo.

Mira't fredament no és tan greu però van ser uns bons moments que jo mateix quan ja havia baixat del bus em vaig posar a riure una estona...

En aquest hostal hi vaig estar fins dissabte i a dia d'avui estic en un altre hostal (pels interrailöffens; just a sobre del bar mexicà que hi havia al barri turc quan vem quedar amb aquells amics de l'Eva, el bar "Que pasa") i encara no he trobat pis.
És una de les poques feines que tinc buscar un collons de pis que estigui bé i sigui barat (bé també haig de conèixer la ciutat i a gent i buscar una acadèmia xula). Els cursets comencen al març i per tant podem anar mirant acadèmies.
Però noi això del pis no hi ha manera, és una odissea, mira que pot ser he enviat una seixantena d'emails i només n'he pogut anar a veure 6. Sort que estic amb uns amics de Barcelona de l'EOI que estan igual i a més tothom amb qui parles et diu que es normal, en fi serà qüestió de paciència.

Sense pis, no et pots empadronar, i sense el padró no pots comprar-te una targeta de mòbil alemana, no pots obrir una compte bancària, no tens descomptes per les acadèmies d'alemany,etc.. en fi que és casi imprescindible.

Bé ja aniré escribint quan tingui alguna cosa interessant a dir. Ja sé que el que voleu és veure fotos, tot seguit.. no n'hi han gaires però és que mai acabo de trobar el moment... em fa com mandra haver de treure la càmera i deixar de fer el què estàs fent... jeeje però en faré més i les penjaré

Ahh, sobretot, ja podeu penjar/enviar moltes fotos dels carnavals ehhh!!! tant de Torelló com les d'aquest divendres de la ruta (quina merda no poder-hi ser....) i les de dissabte.

Apa una abraçada i un petó ben gros per a tothom des d'aquí!!!!

Ich vermisse dich
Bis balt

Aquestes primeres són del segon o tercer dia amb uns que vaig conèixer al hostel, ell és xilè i ella xilena-barcelonina. Els vaig portar a la East Side Galery, és la part del mur de Berlin de 1,3 km de llarg que encara està dret i hi han tot de dibuixos d’artistes de tot el món, n’hi havien uns quants de catalans. Aquí debíem estar entre -5ºC i -10 ºC.

Aquestes dues últimes són d’un parc enorme que hi ha al sud-est de la ciutat, a Kreusberg, Tot nevat i glaçat.

Aquesta primera és a Potsdamer Platz on hi ha tot el barullu de la gran efemèride del cinema, la Berlinale. Tot molt adornat i enjoiat, la veritat és que feia maco. La segona a dins on es compraven les entrades (per cert tenim entrada per anar a veure una que es diu “el mal ajeno”). La segona una senyora molsuda a qui quan va passar per l’amfombra vermella es van encendre com 30 flaixos, jo no sé pas qui és, i suposu que vosaltres pel panderu tampoc la reconeixareu. Estava posant aquí, aguantant el gran somriure, a sota zero, es debia estar congelant....

La Laia i l’Arnau són els amics de Barcelona que estan més o menys en la mateixa situació que jo. Aquí a la dreta un edifici prou bonic, on s’hi reflexa una mica l’estil berlinés, hi ha molta cultura underground (aquest és en un dels barris més interculturals de la city).
Aquesta última d’aqui a sota és la del mercat turc; hi havia absolutament de tot i tirat de preu, unes parades de formatges, mmm...
Pel tema d’alimentació és la cultura que més s’assembla a la nostre (verdures, carn, etc.), sort dels turcs...