dissabte, 6 de març del 2010

El primer mes

Hallo Leute!!

D'aquí poc ja farà un mes que estic per aquí dalt.

Per fi he complert el principal objectiu: he trobat un pis i bé de preu (ja puc obrir una compte bancària i evitar les putes comissions, descomptes...). Ja fa una setmana que hi estic instal·lat. Al pis som tres, un alemany (Christof) que està estudiant física i un espanyol (Edu) que ha estudiat filologia alemanya i ara treballa en un Call Center. Entre ells parlen alemany i va molt bé perquè l'Edu em va traduint el què no entenc.
El pis no està malament; té tres habitacions un lavabo i una cuina, no té menjador, potser és l'únic que trobo a faltar. No són gaire comuns els menjadors als pisos; com que les habitacions acostumen a ser molt grans la gent té el seu sofà amb la TV a l'habitació i per fer tertúlia o vida comunitària o vas a l'habitació o a la cuina.
Està situat a un bon barri (Friedrichshain) és força tranquil i alternatiu.
Per a quí hi han molts espanyols i catalans i és "perillós" ajuntar-te sempre amb ells perquè deixes de conèixer profundament la cultura del país i de practicar l'alemany. És bo anar en una acadèmia per adquirir coneixaments (sobretot de gramàtica i vocabulari) però per a mi el millor camí per aprendre expressió i poder establir una conversa (que és el què importa) és sortir, i si portes alguna cervesa a sobre va de conya perquè et deixes anar i els hi engaltes a tort i a dret, realment és com prosperes, cagant-la i rectificant!! També és difícil perquè com que els alemanys tenen un anglès casi perfecte sempre tens l'opció de tirar per aquest camí (el + fàcil).

Bé el segon tema és l'acadèmia. He començat aquesta setmana i m'agrada força, potser trobo a faltar una mica més de canya, però bé, bon rotllo amb tots!! A la classe (som uns 15) hi ha el què se'n diu multiculturalitat ejje; n'hi han 3 de Colòmbia (un que vivia a Barcelona), una brasilera, una de Filipines, 2 turcs i una turca, un d'Austràlia, un basc, un de Sevilla, un de Burquina faso i un parell més que parlen anglès entre ells que no sé d'on són. Molt macos tots. També és cert que per a turcs o xinesos és molt més difícil per a ells ja que la seva llengua és completament diferent, sobretot es nota a l'hora de llegir, van més lentots.

El clima. Ara semblava que les temperatures pujaven ja de forma regular, però encara deu nido el fred que fa, tot i això no té punt de comparació amb el fred que feia quan vaig arribar. Abans era un sacrifici sortir al carrer, la gent no sortia a pesar de que fos imprescindible. No veies ningú als carrers ara quan entraves als bars estaven a rebentar.
Ara encara va fent una nevadota cada dia al matí, però jo prefereixo que nevi que no fa tant fred.

La ciutat! Aquí és molt barat menjar al carrer, pots penjar perfectament per 2-4 € ara en plan Kebab,"entrepans", pizzes, currywurst, etc. El currywurst és molt típic, és com frankfurt tallat a rodanxes amb salsa de tomàquet, moltes vegades Ketchup, i curry, està boníssim i va molt bé per matar el cuc, només costa un euuro ehh!). Crec que aquí no hi han uns horaris tant establerts pel què fa als àpats, aquí la gent simplement menja quan té gana i prou, sovint pel carrer, i suposu que quan arriben a casa cap allà a les 19,20:00h deuen fer un àpat més o menys descent, a i l'esmorçar. Déu meu com trobo a falta els embotits d'aquí, aquí tot l'embotit (wurst) acaba tenint el mateix gust com asalamiat
El tema d'habitatge. Pel què he vist els pisos són relament moolt barats, a partir de 350-400€ pots trobar un pis.., per altra banda les habitacions en pisos compartits (WG) la cosa no és tant tant més barata en comparació a Catalunya, tot i això és més barat. Degut a l'enorme afluència de gent que vol viure aquí els preus dels lloguers van pujant, ja se sap quan hi ha tanta demanda..

El divendres passat vem anar en un bar i després en un club que era en una entrada normal d'una casa (no hi havia cartell ni res), com la majoria de bars era molt underground i retro (com un antro diemne). La majoria dels que vem quedar eren sevillanos perquè vem anar a celebrar l'aniversari d'un amic del de l'acadèmia, també hi havia un grup d'alemanys. Quan em presentava a la gent com a Enric (enrico..? enrique... henric... pero eres español?..., em toca una mica la pera el tema perque acabava essent "el catalán", sort que també hi havia un basc; però no sé perquè els bascos els consideren com menys separatistes o més espanyols... aquesta va ser la meva humil sensació.
Una anèctoda bona és que quans ens disposàvem a marxar del bar al pub, jo tenia l'adreça apuntava al mòbil i li volia explicar amb un sevillano com s'hi anava... ja portava una mica de cervesa a sobre i vaig deixar anar un parell de catalanades i el tio va i em diu -¿tu eres español es que no te entiendo? pensava que eras guiri... jaja entre que faig cara d'alemay que tothom em pren com a tal i el meu castellà.. L'espanyol del pis i els seus amics també se'n foten força de mi castellano... però bé bon rotllo i improving!

Bé finalment quatre fotos de l'abans i el després de l'habitació, dels companys de pis i del dissabte amb uns quants de l'acadèmia (en una casa ocupa, que és tota una institució aquí Berlín ja que és molt turística i està semi subbencionada pel govern.. la "Tachelle" i no la Chatele com creiem a l'estiu eh Arnau.. jeje)

Aviam si no trigo tant a escriure el següent post. Una abraçada a tothom!!
Bis balt und Grüβe (fins aviat i records)










































dimecres, 17 de febrer del 2010

La primera setmana

Hola gent!!

Ara fa poc més d'una setmana que estic per aqui dalt i ja tenia ganes d'escriure algo.

Començarem explicant una anècdota del primer dia.
A l'aeroport de Berlin, quan ja havia recollit les maletes facturades, com que havia llegit que hi havien busos gratuïts fins a l'estació de trens, vaig seguir a tot un grupet de persones que pujaven en un bus (es deia Berliner bus) i vaig pensar que podia ser aquest un dels busos gratuïts. I sí sí, deixem les maletes a sota el bus i endavant.
Un cop a dins, ja en marxa, una guia começa a fer la xerrada en castellà (i jo pensant que raro..), i anar parlant vaig veure que m'havia fotut al mig d'una classe de batxillerat d'una escola de Barcelona. Tenia a tot el típic grupet que van a darrera, el grupet de davant i jo al mig, quina vergonya, no sabia pas cap on mirar... I va i la guia treu un mapa i va dir aneu-lo passant enrere i jo em volia fondre, anar amagant el cap per sota el seient (turrututu...) per dissimular... van ser uns 15 minuts de trajecte, que es van fer una mica eterns i es van acabar quan la guia va dir ja em arribat a l'hostal (lògicament no coincidia amb el que havia resevat jo, però tampoc estava molt lluny). Així doncs que vaig procurar baixar dels primers i desaparèixer tant bon punt vaig poder. Vaig treure el mapa, vaig agafar un bus i finalment vaig arribar a l'hotal que havia reservat jo.

Mira't fredament no és tan greu però van ser uns bons moments que jo mateix quan ja havia baixat del bus em vaig posar a riure una estona...

En aquest hostal hi vaig estar fins dissabte i a dia d'avui estic en un altre hostal (pels interrailöffens; just a sobre del bar mexicà que hi havia al barri turc quan vem quedar amb aquells amics de l'Eva, el bar "Que pasa") i encara no he trobat pis.
És una de les poques feines que tinc buscar un collons de pis que estigui bé i sigui barat (bé també haig de conèixer la ciutat i a gent i buscar una acadèmia xula). Els cursets comencen al març i per tant podem anar mirant acadèmies.
Però noi això del pis no hi ha manera, és una odissea, mira que pot ser he enviat una seixantena d'emails i només n'he pogut anar a veure 6. Sort que estic amb uns amics de Barcelona de l'EOI que estan igual i a més tothom amb qui parles et diu que es normal, en fi serà qüestió de paciència.

Sense pis, no et pots empadronar, i sense el padró no pots comprar-te una targeta de mòbil alemana, no pots obrir una compte bancària, no tens descomptes per les acadèmies d'alemany,etc.. en fi que és casi imprescindible.

Bé ja aniré escribint quan tingui alguna cosa interessant a dir. Ja sé que el que voleu és veure fotos, tot seguit.. no n'hi han gaires però és que mai acabo de trobar el moment... em fa com mandra haver de treure la càmera i deixar de fer el què estàs fent... jeeje però en faré més i les penjaré

Ahh, sobretot, ja podeu penjar/enviar moltes fotos dels carnavals ehhh!!! tant de Torelló com les d'aquest divendres de la ruta (quina merda no poder-hi ser....) i les de dissabte.

Apa una abraçada i un petó ben gros per a tothom des d'aquí!!!!

Ich vermisse dich
Bis balt



Aquestes primeres són del segon o tercer dia amb uns que vaig conèixer al hostel, ell és xilè i ella xilena-barcelonina. Els vaig portar a la East Side Galery, és la part del mur de Berlin de 1,3 km de llarg que encara està dret i hi han tot de dibuixos d’artistes de tot el món, n’hi havien uns quants de catalans. Aquí debíem estar entre -5ºC i -10 ºC.



Aquestes dues últimes són d’un parc enorme que hi ha al sud-est de la ciutat, a Kreusberg, Tot nevat i glaçat.



Aquesta primera és a Potsdamer Platz on hi ha tot el barullu de la gran efemèride del cinema, la Berlinale. Tot molt adornat i enjoiat, la veritat és que feia maco. La segona a dins on es compraven les entrades (per cert tenim entrada per anar a veure una que es diu “el mal ajeno”). La segona una senyora molsuda a qui quan va passar per l’amfombra vermella es van encendre com 30 flaixos, jo no sé pas qui és, i suposu que vosaltres pel panderu tampoc la reconeixareu. Estava posant aquí, aguantant el gran somriure, a sota zero, es debia estar congelant....



La Laia i l’Arnau són els amics de Barcelona que estan més o menys en la mateixa situació que jo. Aquí a la dreta un edifici prou bonic, on s’hi reflexa una mica l’estil berlinés, hi ha molta cultura underground (aquest és en un dels barris més interculturals de la city).
Aquesta última d’aqui a sota és la del mercat turc; hi havia absolutament de tot i tirat de preu, unes parades de formatges, mmm...
Pel tema d’alimentació és la cultura que més s’assembla a la nostre (verdures, carn, etc.), sort dels turcs...